Entrada destacada

QUE SE ESCUCHE TU VOZ (clica encima para hacer el cuestionario)

  CUESTIONARIO PARA PERSONAS CON CONDICIÓN AUTISTA   Clica encima para abrirlo y descargarlo, una vez rellenado puedes enviarlo a:   elisend...

lunes, 18 de julio de 2022

Terapia de la Acceptación y el Compromíso

BILINGÜE
Que és la Teràpia de l' Acceptació i el Compromís

Tinc 52 anys i m'he passat la vida cercant un manual d'instruccions per gestionar la meva vida. He anat a psicòlegs des de molt jove, (abans dels 20 anys), he estudiat la carrera de psicologia i la de psicopedagogia, i fins i tot he provat amb les anomenades teràpies alternatives. 

Però, fins no fa més de quatre anys no vaig trobar quelcom semblant al un capítol del llibret de instruccions que cercava: El crític interior i l'autoacceptació.

Has sentit alguna vegada dins teu una veueta molt emprenyadora  que va recitant tot allò que no fas bé?, i que com en bucle et mostra els pitjors moments de la teva vida?. És una veu carregada de pensaments molt pessimistes i que t' assessora dient; clar que has perdut el tren, si t'haguessis aixecat abans, però com a sobre t'havies de preparar l'entrepà de l'esmorzar, i com pot ser que triguis tant..... No és fàcil surti de la tela d'aranya que crea aquesta veu, però hi ha tècniques, S. Hayes que és una psicòleg que ha fomentat la Teràpia de l'Acceptació i el Compromís t'ensenya tècniques per rebaixar l'intensitat del volum d' aquesta veu. Per exemple, posar li la veu d'un presentador de la tele, escoltar-la dient cantant el sermó que t'adreça o repetir moltes vegades una paraula clau que ens afecti; desastre, si la dius 25 vegades seguides va perdent significat llavors esdevé sons, i els sons generen menys angoixa que paraules com fracàs, culpa o inútil.

Aquesta nomès és una breu presentació d'aquesta teoria, que aniré explicant al llarg del blog.

Si t'han matxacat molt via bullyng i via moving no acostumes a tenir una superautoestima, som animals socials, ens fa falta l'acceptació dels altres, i a les persones autistes ens agrada estar soles però no ens agrada ser rebutjades.

Un element important d'aquesta tècnica és sentir compassió cap a tu mateix, això no significa que et vegis com una víctima i que et recreis en la teva tragèdia. L'autocompassió és tractar te a tu mateix amb el respecte, bondat i amor que ofereixes a la gent que t'estimes. És a dir, que et motivis mitjançant la compassió i no pas per la via de l'autocrítica. L'autocrítica ens fa sentir estrès, por a fracassar i ens ubica en la pitjor posició per donar el millor de nosaltres.

Que és l'autocompassió? Es tracta de saber que hi ha una persona que vetlla per tu, que esta sempre al teu costat, i que ha d'aprendre a que les teves necessitats són importants i no han de quedar sempre en el final de la llista. I aquesta persona ets tu mateix. 

Crec que un element molt important de la teoria de l'autocompassió és evitar l'aïllament i per això ens va bé el concepte d humanitat compartida. La humanitat compartida és un fet tan simple com recordar que equivocar-se és humà, que tothom té aspectes de la seva vida que no són com desitgen, que la perfecció és un ideal i no existeix. Si pensem en que tothom comet errors ens sentim menys aïllats que si ens convencem que que nosaltres som imperfectes.

Kristin Kneff, mare d' un noi autista, i experta en aquesta teoria psicològica proposa un exercici,

1.- Pensa en un fet que ara mateix et fa patir en la teva vida.

2,.Digue t a tu mateix: estic passant per un moment dolent i pateixo per aquest fet.(dir-te que és un moment dolent és alleugeridor, no et sents igual en front una mala ratxa que pensant que tota la vida estàs en el punt de malestar que ara sents).

3.-Digues frases com : És molt humà que em senti així. Més gent s'haurà sentit això ( d'aquesta manera recordem el principi d'humanitat compartida).

4,.abraçat i digues : que em pogui donar la compassió que necessito. (Quan t'abraces el teu cos ho viu igual que si t'abraces una altra persona i alliberes endorfines).

5.- Digue't el mateix que li diries a una persona molt estimada si li passes el que ara t'amoïna.

Així de fàcil però és eficient. Tractar-te amb amabilitat una setmana sencera redueix la depressió tres mesos. (Estudi realitzat per Shapira i Mongrain).

Com a autista he sentit moments de molta soletat, per exemple no tenir un lloc de treball remunerat  al que assistir. I aquestes estratègies m'han alliberat d'angoixa social, han afavorit ser capaç de connectar amb la gent. Ha sigut un procés lent i sempre mantenint els tractaments farmacològics receptats. 

Per cert , plorar és molt alliberador, segreguem opiacis i per això desprès de plorar sentim més relaxació o son. 

Vinc d'una historia familiar poc amable, la meva familia d'origen ho van fer lo millor que van poder, però estaben desbordats de dificultats a superar i vaig rebre molt rebuig i poc suport. així que sé el que és sentir-se l'ovella negre o l'aneguet lleig. He hagut de desaprendre pensaments automàtics que van esdevenir ho a força de ser escoltats en l'entorn familiar. He utilitzat sempre amb els meus fills el verb estàs despistat al ets despistat. El verb estar és dinàmic avui estàs enfadat i demà content. El verb ser emcadena ets nerviós i sempre seràs nerviòs. 

És veritat que jo si sóc autista i no pas estic autista. També sóc baixa i dubto que demà em llevi i mesuri un metre vuitanta. Però hem de diferenciar que podem canviar i que no. I del que poguem canviar intentem primer un petit canvi i ja anirem progressant

Llibres:

S C Hayes (2020) Una mente liberada. Barcelona: Paidós

Tami Simon coordinadora (2016) El crítico interno y la autoaceptación. Barcelona: El grano de mostaza.


Que es la Terapia de la Aceptación y el Compromíso

Tengo 52 años y me he pasado la vida buscando un manual de instrucciones para gestionar mi vida. He ido a psicólogos desde muy joven, (antes de los 20 años), he estudiado la carrera de psicología y la de psicopedagogía, e incluso he probado con las llamadas terapias alternativas.

Pero, hasta no hace más de cuatro años no encontré algo pareciendo al un capítulo del libreto de instrucciones que buscaba: El crítico interior y la autoaceptación.

Has sentido alguna vez dentro de tuyo una vocecita molesta que va recitando todo aquello que no haces bien?, y que como en bucle te muestra los peores momentos de tu vida?. Es una voz cargada de pensamientos muy pesimistas y que te asesora diciendo; claro que has perdido el tren, si te hubieras levantado antes, pero como además te tenías que preparar el bocadillo del almuerzo, y como puede ser que tardes tanto... No es fácil salir de la tela de araña que crea esta voz, pero hay técnicas, S. Hayes es un psicólogo que ha fomentado la Terapia de la Aceptación y el Compromiso. En ella se enseñan técnicas para rebajar la intensidad del volumen de esta voz. Por ejemplo, ponerle la voz de un presentador de la tele, escucharlo cantando el sermón que te dirige o repetir muchas veces una palabra clave que nos afecte; desastre, si la dices 25 veces seguidas va perdiendo significado entonces se vuelve un sonido, y los sonidos generan menos angustia que palabras como fracaso, culpa o inútil.

Esta solo es una breve presentación de esta teoría, que iré explicando a lo largo del blog.

Si te han machacado mucho vía bullyng y vía moving seguramente no tendrás una superautoestima, somos animales sociales, nos hace falta la aceptación de los otros, y a las personas autistas nos gusta estar solas pero no nos gusta ser rechazadas.

Un elemento importante de esta técnica es sentir compasión hacia ti mismo, esto no significa que te veas como una víctima y que te recrees en tu tragedia. La autocompasión es tratarte a tí mismo con el respeto, bondad y amor que ofreces a la gente que quieres. Es decir, que te has de motivar mediante la compasión y no por la vía de la autocrítica. La autocrítica nos hace sentir estrés, miedo a fracasar y nos ubica en la peor posición para dar el mejor de nosotros.

Que es la autocompasión? Se trata de saber que hay una persona que velará por tí, que está siempre a tu lado, y que tiene que aprender a que tus necesidades son importantes y no tienen que quedar siempre en el final de la lista. Y esta persona eres tú mismo.

Creo que un elemento muy importante de la teoría de la autocompasión es evitar el aislamiento, por eso necesitamos el concepto de humanidad compartida. La humanidad compartida es un hecho tan simple como recordar que equivocarse es humano, que todo el mundo tiene aspectos de su vida que no son como desean, que la perfección es un ideal y no existe. Si pensamos en que todo el mundo comete errores nos sentimos menos aislados que si nos convencemos que que nosotros somos imperfectos.

Kristin Kneff, madre de un chico autista, y experta en esta teoría psicológica propone un ejercicio,

1.- Piensa en un hecho que ahora mismo te hace sufrir en tu vida.

2.- Dite a ti mismo: estoy pasando por un momento malo y sufro por este hecho.(decirte que es un momento malo es liberador, no te sientes igual en frente una mala racha que pensando que toda la vida estás en el punto de malestar que ahora sientes).

3.-Di frases como: Es muy humano que me sienta así. Más gente se habrá sentido esto ( de este modo recordamos el principio de humanidad compartida).

4.- Abrazaté y dí: que me puedo dar dar la compasión que necesito. (Cuando te abrazas tu cuerpo lo vive igual que si te abrazas otra persona y liberas endorfinas).

5.- Dite lo mismo que le dirías a una persona muy querida si le pasase lo mismo que ahora te preocupa.

Así de fácil, pero es eficiente. Tratarte con amabilidad una semana entera reduce la depresión tres meses. (Estudio realizado por Shapira y Mongrain).

Como autista he sentido momentos de mucha soledad, por ejemplo el no tener un puesto de trabajo remunerado al que asistir. Y estas estrategias me han liberado de angustia social, han favorecido ser capaz de conectar con la gente. Ha sido un proceso lento y siempre manteniendo los tratamientos farmacológicos recetados.

Por cierto , llorar es muy liberador, segregamos opiáceos y por eso después de llorar sentimos más relajación o sueño.

Vengo de una historia familiar poco amable, mí familia de origen lo hicieron lo mejor que pudieron, pero estaban desbordados de dificultades a superar y recibí mucho rechazo y poco apoyo, así que sé lo que es sentirse la oveja negra o el patito feo. He tenido que desaprender pensamientos automáticos que acontecieron a base de ser escuchados en el entorno familiar. He utilizado siempre con mis hijos el verbo estás despistado en lugar de eres despistado. El verbo estar es dinámico hoy estás enfadado y mañana contento. El verbo ser encadena eres nervioso y siempre serás nerviòs.

Es verdad que yo si soy autista y no estoy autista. También soy baja y dudo que mañana se me quite y mida un metro ochenta. Pero tenemos que diferenciar que podemos cambiar y que no. Y de lo que podemos cambiar intentamos primero un pequeño cambio y ya iremos progresando.

Libros:

S C Hayes (2020) Una mente liberada. Barcelona: Paidós

Tami Simon coordinadora (2016) El crítico interno y la autoaceptación. Barcelona: El grano de mostaza.

Elisenda Pascual. Autista. Psicóloga. Psicopedagoga. email: elisenda.pascual@gmail.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario